
I com a futures aplicacions: nous censors per a la medicina, per al control medioambiental, per a fabricació de productes químics i farmacèutics, materials més lleugers per a les indústries aeronàutica i automòbil, tecnologies visuals que permeten la millora de les pantalles, aparells tan comuns com impressores, reproductors de música, airbags, ...
R. La nanotecnologia és una ciència dedicada a manipular materials a escales de dimensions molt reduïdes, la dels àtoms i molècules. Aquesta manipulació es porta a terme en un rang d'entre 1 i 100 nanòmtres. I un nanòmetre equival a una milmilionèssima part d'un metre, o el que és el mateix: un 1 seguit de nou zeros. Deu nanòmetres és la mida d'una proteïna. Això és molt i molt petit.
P. Inimaginable...
R. Sí que podem imaginar-nos com és. Si penses en molècules i àtoms tens una idea. El que no podem és percebre directament amb els nostres ulls com són de petites aquestes dimensions. Necessitem microscopis especials per veure-les.
P. Com serà el 'nanoworld' o 'nanomón' del futur?
P. D'acord... R. La nanorobòtica consta de tres àrees. La primera és similar a la de l'assemblatge de la indústria del automòbil on un robot enorme en forma de braç agafa les parts dels cotxe i les ajunta fins que el munta sencer. Nosaltres fem el mateix però amb microscòpics de força atòmica capaços d'assemblar nanorobots. A això li diem 'manipulació'. I actualment ja s'ha avançat molt en aquest terreny de manera que gràcies a softwares es poden fer moltes tasques automàticament. Però he de dir que és extremadament dificultós treballar a l'escala del nanòmetre. Perquè mai fins ara s'ha fet alguna cosa semblant. I la nostra intuició no serveix: el que esperes que pot passar, finalment no succeeix. Per exemple, si agafes un objecte amb la mà i la gires, aquest caurà. Però això no passa amb una nanopartícula, probablement s'enganxi per la fricció o qualsevol altra causa.
P. Aquesta era la primera àrea. Les altres dues? R. Ah! la segona és molt més glamurosa: la construcció dels nanorobots. Els nanorobots contenen milers de components a dins del tamany del nanòmetre. Bé, tothom està molt emocionat amb aquesta part. La tercera àrea és la programació d'aquests sistemes o màquines. Què se suposa que han de fer aquests nanorobots? Anem a construir milions, com els programes? No és tan fàcil. Necessites que existeixi alguna coordinació i connexió entre ells.
P. Parli'm de les aplicacions que veurem quan aconsegueixen dominar aquestes tres fases. R. En la meva opinió, les més interessants es veuran en biologia i medicina. Serem capaços de connectar aquests nanorobots amb molècules i cèl.lules. Serà una gran revolució biològica perquè serem capaços de veure per fi com actuen aquestes. I això ens permetrà entendre millor com funcionen certs medicaments en el cos humà.
P. També podrem predir amb antelació una malaltia? R. Exacte... Imagina que poguessis detectar una malaltia abans que els seus efectes degenerin. Què passa avui? Que és justament al contrari: vas al metge quan ja et trobes malament i en alguns casos poc es pot fer perquè la malaltia no t'afecti.
P. Segons el que diu, no tindríem símptomes? R. Correcte, i la gent tampoc es posaria malalta. Podria passar. Aquest és un dels reptes del futur: no tractar a la gent per les malalties sinó prevenir-les perquè no tinguin ni tan sols símptomes.
P. I amb el càncer? Els nanorobots podrien suprimir la quimioteràpia? R. La quimioteràpia consisteix en injectar verí en el cos per matar les cèl.lules afectades. Hi ha molta feina a fer perquè els nanorobots puguin substituir aquest tractament. I no tots els càncers són fàcils de detectar, uns pocs sí però la gran majoria no.
P. I en el terreny militar, quines aplicacions pot tenir la nanotecnologia? Les guerres del futur seran encara més sofisticades? R. Els militars, per descomptat, sempre estan molt interessats en la tecnologia i en no parlen gaire. És secret, com es pot entendre.
P. Però alguna cosa en deu saber vostè... R. No en diuen gaire res, però parlen de crear "microsensors", una cosa semblant a una "pols intel·ligent".
P. Per fer què?R. Doncs per exemple, expandir-lo per una zona i captar el què s'està dient o veure què està passant. Els podries posar en una habitació o en el camp de batalla, per saber què fan els soldats enemics i com estan distribuïts. Si funcionarà o no, encara no ho sabem.
P. Una altra aplicació revolucionaria seria la possibilitat de tenir a la mà un indicador de l'estat del nostre cos, com si fos una analítica. N'havia sentit a parlar? R. Doncs no.. però tal com ho expliques, seria possible. El que em pregunto és què passa quan et rentes la mà?
P. Quants anys haurem d'esperar per veure i tocar algunes d'aquestes aplicacions? Generacions? R. Uf! És molt difícil predir. De vegades penses que alguna cosa passarà aviat i no arriba mai. Bé, les aplicacions com construir nanorobots perquè netegin les artèries, per exemple, trigaran. Però diria que per fer una cèl·lula artificial molt simple en el laboratori no passaran més de deu anys. Molt d'això sembla ciència-ficció, però està sent menys ficció cada cop i més ciència. Per cert, els escriptors de ciència-ficció fan més bones prediccions que els científics. Sempre!
P. Digui'm algun escriptor que li agradi. R. A mi m'agrada Eric Drexler, ha escrit grans llibres sobre les coses que passaran. Potser certes o no. Els científics sempre pensem en la manera com es poden fer els descobriments abans d'escriure'ls i si són o no factibles. Els escriptors, en canvi, no tenen aquest pes i sota l'etiqueta de "ficció" s'han atrevit a fer prediccions que han resultat reals.
P. Vostè és científic, oi? Doncs millor que no li faci predir el futur... R. És una bona idea [riu].
P. Hi ha molts laboratoris al món que investiguin en nanotecnologia? R. Sí, molts. Especialment als EUA, al Japó i a Europa. És una àrea interessant perquè no hi ha ningú que la lideri, cosa que és molt atípica. Però aquestes investigacions són molt cares. El cost de les eines i els instruments que hem de fer servir són enormes.
P. I amb aquesta crisi econòmica global no pateix per aconseguir diners per continuar? R. Sí, tothom té problemes. Però encara no ha vingut ningú a dir-me que em retallarien el pressupost. De fet, Obama acaba d'anunciar un programa que invertirà diners en la investigació, tot i que només durarà dos anys. I em pregunto si una vegada començada la investigació després s'aconseguirà més finançament per continuar o s'haurà d'aturar. Per què haurà servit?
P. Per acabar, què pensa de les teories de Ray Kurzweil i la seva teoria de la "Singularitat", que afirma que un dia les màquines superaran els humans?
Dogi destina el 2% del volum de vendes a activitats de recerca i desenvolupament, per tal d'oferir al mercat productes d'alt valor afegit que mantinguin el lideratge de l'empresa en el sector dels teixits elàstics. Fruit d'aquesta aposta, ha posat en marxa el projecte Winn (Wellness + Innovation), consistent en la introducció de principis actius de manera permanent en els teixits mitjançant la nanotecnologia.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada