Coltan ·

L’ORDINADOR DES D’ON LLEGEIXES AQUEST TEXT, VAL VIDES
El teu i la resta d’ordinadors del món no podrien existir sense el coltan.

Al meu país, el Congo, tenim un 80% de les reserves mundials d’aquest mineral. En diem coltan per abreviar els noms ‘columbita’ i ‘tantalita’ els dos minerals dels quals s’extreuen el niobi i el tàntal, que serveixen per fabricar imants, discos durs, altaveus, bateries de telèfons mòbils i el teu ordenador entre d’altres.
Molts dels meus amics s’han convertit en nens soldats, tot el dia van armats i són obligats a torturar i assassinar. La meitat del nostre poblat ja és morta per culpa d’aquesta guerra que només fa que perjudicar-nos. Ja pràcticament ningú pot anar a l’escola. Si vols sobreviure has de treballar, lluitar o enterrar cadàvers dels que s’han negat a fer-ho. La possibilitat de marxar cap a Uganda o altres indrets ja no existeix. Ens tenen entre l’espasa i la paret. Només podem resignar-nos. Quan acabem les 20 hores diàries a la mina, a les noies d’entre quinze i vint anys se’ns emporten els soldats americans per divertir-se. Al vespre, ens tornen amb la resta i entre tots intentem curar als malalts amb els pocs recursos que ens queden.
Fins i tot els elefants i goril•les deuen haver marxat espantats en adonar-se de la situació, ara ja no en veiem mai.

Perquè als països desenvolupats puguem seguir parlant pel mòbil o escriure un email està tenint lloc aquest conflicte al centre d’Àfrica. Una guerra en la que ja han mort pràcticament 5 milions de persones, més de 350 dones i nenes són violades cada mes, pràcticament 2 milions d’homes i dones s’han vist obligats a desplaçar-se a països veïns i estan disminuint notablement les poblacions d'elefants i goril·les que es cacen per al consum humà.
Tot i les escandaloses xifres, gran part dels ingressos de la venta de coltan han servit per comprar més armes als exèrcits d’EUA, França, Alemanya, Xina i Bèlgica entre d’altres.
Les ONGs que s’adonen del problema, no pretenen que llancem els nostres ordinadors, mòbils o iPods, sinó que amb ells ajudem a les víctimes. Fem servir els aparells electrònics perquè la seva fabricació no tingui un preu tan alt: vides.

Laia Jiménez Riba

UNA GRAN DISTÀNCIA

El coltan és un mineral molt poc conegut entre nosaltres, el primer món, però que en els països de l’Àfrica hi està creant molts conflictes.

Exactament els llocs on es produeix tal mineral és a Brasil, Tailàndia i Austràlia. Ara bé, el 80% es troba a l’Àfrica, sobretot a la República Democràtica del Congo. Aquí hi ha molt de contraban i els habitants, que n’hi ha uns 60 milions, treballen per tal de poder viure i el mercat se n’aprofita a l’hora de cotitzar el coltan.

Per exemple, un miner (la majoria són nens encara, que han abandonat els estudis per poder guanyar-se la vida) es passa hores sota les coves per trobar aquest mineral. Va casi sense roba, per el calor que fa en aquella zona, va sense protecció, una simple llanterna amb dues bateries per il·luminar-se, utilitza un martell més gran que el que és la seva mà i a les mans no hi porta cap mena de guà que el protegeixi de qualsevol accident. Quan es troba dins les coves, li falta l’aire, es troba amb molts altres treballadors en les mateixes condicions, hi ha col·lapses… La vida d’aquest miner estarà dedicada la major part a sobreviure cada dia a aquestes condicions per tal de cobrar només 10 dòlars per a cada quilogram de mineral extret.

Un periodista, Mvemba Phezo Dizolele, va viatjar fins un poblat de miners de coltan i es trobà en aquesta situació. El més impactant va ser quan va preguntar als treballadors, la gran majoria nens, si sabien per a què s’utilitzava el que estaven extraient. No ho sabien. L’únic que podien dir era que ells extreien minerals que acabaven provocant guerres com la del Congo, però que no tenien altre opció si volien sobreviure.

Poca gent coneix realment on va a parar el coltan, poca gent sap que els telèfons mòbils, els ordinadors, les estacions espacials, les armes, les bateries, els elements electrònics… tots el contenen. I les empreses que més el cotitzen són les tant conegudes com Nokia, Ericsson, Sony, Bayer, Intel, Amd, Motorola, HP, Hitachi, etc.

“Si pensem en quant costa un ordinador o un mòbil comparat amb el què fa algú que està a la mina, ens n’adonarem que hi ha una gran distància.” Això va afirmar, i amb molta raó, un dels habitants que viu al Congo i coneix perfectament la situació i s’atreveix a fer-la amb xifres i tot: un miner cobra 10 dòlars per a cada quilogram extret, el coltan es cotitza al mercat per 500 dòlars per la mateixa quantitat. Sobren paraules.

I no només cal destacar la miseria que cobren els miners, també que hi ha hagut moltes guerres, en especial la guerra civil del Congo, per aconseguir el poder del control del mineral.

Quina seria la solució? N’hi ha?

Falta investigació per trobar altres materials amb les mateixes propietats i falta que els governs africans col·laborin econòmicament i no mirin tant pel seu propi interès, sinó pel del seu propi poble.

Anna Jiménez Calaf


UN PROBLEMA DE TOTS

Què és el coltan? El coltan és una abreviatura que fa referència a dos minerals: la columbita i la tantalita. Aquests minerals s’extreuen principalment del Congo ( un 80% del total ), encara que també poden trobar-se a altres llocs, com Austràlia o Brasil.

Amb el coltan, es pot aconseguir fer els nostres telèfons mòbils i ordinadors portàtils siguin cada vegada més petits i més lleugers, encara que també es fa servir per construir coses més complexes, com els míssils o els equips de ressonància magnètica.

No hi ha res d’estrany fins aquí: és un material amb certes aplicacions, com les podria tenir qualsevol altre. El problema arriba quan es descobreix que el coltan, en el cas de la República del Congo, és extret per presoners que compleixen condemna o per nens i adults que cobren una misèria, a vegades insuficient per poder viure.

Només la demanda del coltan és elevada i això, provoca que fins i tot hi hagin guerres, com la guerra civil del Congo pel control de l’apreciat mineral.
Ara mateix, si ens posem a pensar, un nen de la nostra mateixa edat pot estar treballant a la mina per extreure’n el coltan que demà serà part del nostre mòbil nou.

Això no només és un problema del Congo. Els demés països també es beneficien d’alguna manera o altra de l’extracció de coltan, així doncs, és problema de tots mirar de solucionar-lo.
Si en el passat ja vam poder solucionar l’aparició del forat a la capa d’ozó, no hauria de suposar gaire dificultós fer que tots els governs hi posessin una mica de la seva part per mirar de fer front a aquest problema i solucionar-lo.

Malgrat el poc que sé sobre el coltan, la República del Congo o la seva guerra civil, hi ha una cosa que està clara: s’hauria d’invertir en investigació per aconseguir trobar un material que pugui substituir-lo, és a dir, que tingui les mateixes propietats, les mateixes aplicacions però això sí, que sigui més econòmic i es pugui obtenir amb més facilitat, sense cap perill per provocar enfrontaments o conflictes.

Paris Talán

EL COLTAN, UNA NOVA ARMA INDIRECTA DEL S.XXI

El coltan és un mineral descobert recentment que s’utilitza per a la fabricació de les “joguines” preferides del segle XXI: els mòbils, els ordenadors, les Play Stations, MP3, MP4, etc.

El problema d’aquest és la seva localització molt limitada; prop del 80% de reserves de coltan es troben a la República Democràtica del Congo, on des de fa més d’una dècada hi ha guerra per aquest mineral.
La ironia es troba en que encara que el Congo gràcies a aquest mineral hauria de ser molt ric, és un dels països més pobres del món.

Com que el coltan és tan necessari en la societat actual aquest mineral mou gran quantitat de diners i per aquest motiu s’han desenvolupar moltes organitzacions armades que volen obtenir el control del coltan.

Des del 1998 Uganda i sobretot Ruanda van aprofitar la inestabilitat política del Congo i van ocupar militarment les zones mineres per explotar-les comercialment.

El coltant ha provocat un desastre mediambiental i sobretot social, ja que des d’aleshores més de 5,5 milions de persones han mort i en segueixen morint cada dia.

El coltant encara que no es faci servir per construir armes s’ha convertit en el que es podria anomenar una arma indirecta, ja que per aquest mineral han mort moltíssims habitants innocents del Congo; nens, dones, homes i ancians.

Encara que tot això ja sembla horrorós, s’amaga una veritat molt més dolorosa: més de 30.000 nens i nenes moren i MATEN perquè nosaltres, els països desenvolupats puguem tenir totes aquelles tecnologies que a hores d’ara ens semblen indispensables.

Sembla que el defecte humà de voler aconseguir poder i riquesa passa per davant de les milers de vides que s’han perdut per culpa d’aquest nou mineral.

Sílvia Castells Sabaté

-----------------------------

Pàgina web de l'autor del llibre 'Coltan' on els interessats podreu descarregar-lo gratuitament:
http://vazquezfigueroa.blog.com/
Article del diari el País que parla del tema:
http://www.elpais.com/articulo/futuro/coltan/mineral/estrategico/elpepusocfut/20070926elpepifut_4/Tes